Dia 2

Al fons del mar hi ha...

Avui he arribat 5 minuts tard a classe perquè he anat corrents a comprar les ceres per pintar. Quan he entrat, tothom estava ja fent feina. M'he sentat i he preguntat què s'havia de fer avui. Tothom estava acabant uns cavalls que varen començar la sessió passada, quan jo vaig haver de marxar. Quan he vist que s'havia de fer, m'he quedat boca-badada. Sobretot perquè veia com ho feien els meus companys i tots estaven fent-ho genial. S'havia de copiar un dibuix que la professora ens havia de donar. Era un cavaller amb armadura a sobre d'un cavall. Sembla fàcil dit així, no? Doncs havíem de col·locar el dibuix a l'inrevés i començar a pintar pels peus del cavall fins arribar a dalt de tot. M'he estressat una mica. No em veia capaç de fer-ho. Confio poc en les meves capacitats artístiques. He començat a pintar i ho feia insegura i pintant molt fluixet per si m'equivocava. He vist com els meus companys també cometien errors, esborraven i tornaven a començar. Jo he fet el mateix i he decidit centrar-me i anar fent poc a poc, sense pressa i, sobretot, amb molta paciència. Tenia por de fer malament les proporcions o que hem quedés molt infantil.

Al final, m'he deixat anar i aquest ha estat el resultat:

Després, la professora ens ha dit que havíem de dibuixar el fons del mar amb peixos, però no havien de ser peixos convencionals, sinó que havíem d'imagiar que un peix s'havia menjat alguna cosa i que n'havia adaptat la forma. M'he bloquejat. No sabia què fer. Mirava el buit i anava pensant. Hi havia gent que tenia molta facilitat i anava fent molt depressa. Jo he tardat més, fins que m'he amollat i he començat a inventar. He dibuixat un peix-televisió, un peix-granera, un peix-senalló, etc. La veritat és que considero que m'ha quedat bastant lletjot, però bé... Almenys m'he divertit fent-ho i xerrant amb els companys. Ens inspiraven mútuament per dir-ho d'alguna manera. M'agrada aquesta classe perquè al final, sempre aconsegueix relaxar-me, tot i la pressió dels dibuixos. M'agrada perquè puc compartir amb els meus companys, alliberar-me, xerrar, riure... No és una classe com les altres...

Quan he acabat els peixets, que eren 15, la Carmen ens ha dit que havíem d'agafar el bloc i fer línes com vulguéssim, de manera que s'entrecreuessin, fessin diferents formes, etc. A continuació, amb les ceres, havíem d'anar pintant els buits.

Aquí us deixo el fons del mar, encara no he pogut acabar les formes de colorins!

Dia 1

Nervis

Avui he començat l'assignatura d'Educació artística i estètica. La farem tots els divendres a les 5 de la tarda, a l'Institut Santa Maria. A la UIB tenim falta d'espai. Bé, hem entrat tots a classe. No hem pogut anar a l'aula de plàstica fins passada una hora perquè l'estaven netejant, així que hem estat en una aula del centre. La professora ens ha explicat com funcionaria una mica l'assignatura i hem començat la nostra primera activitat: havíem de fer un retrat d'un company. Ens hem distribuït per parelles i a mi m'ha tocat amb na Sara. M'he posat una mica nerviosa perquè mai se m'ha donat molt bé això de pintar, així que li he dit a na Sara que comencés ella primer. M'ha agradat l'ambient de la classe. Tothom reia i anava per feina. Jo també reia. La Sara m'ha pintat i m'ha fet molta gràcia el retrat que ha fet. Quan m'ha tocat pintar-la a mi, estava molt insegura. Sentia que no sabria fer-ho, que em posaria nerviosa i que no faria més que esborrar i esborrar tot allò que pintés. He agafat un llapis que tinc que és del número 4, perquè pinta més fluixet. No m'agrada marcar molt les línies per si em surt malament poder-ho esborrar sense que quedin marques. M'he posat a pintar. Em sentia una mica incòmoda mirant tota l'estona fixment a la meva companya, però veia que ella no s'hi sentia gens; bromejava, somreia, anava parlant amb altres companys... Així com anava pintant, cada cop m'anava sentit una mica més segura. Veia que potser no m'estava quedant tant malament. Fins i tot, crec que he estat capaç de relaxar-me i desconnectar la ment. No pensava en res més que no fos fer aquell retrat. I pintant, pintant... L'he acabat! A la Sara li ha agradat i l'altra gent de la classe m'ha dit que estava prou bé. Trobo que s'hi assembla una miqueta. No molt, però una miqueta. Diria que hi té “un aire”.

Aquí us el deixo... (no es veu molt bé perquè no tinc escàner i això és una fotografia...)

Després ens hem traslladat a l'aula de plàstica i hem començat a treballar els fons del dibuix. Hem fet un dibuix que era el perfil d'una persona. Després, havíem de traçar una línia just al costat del perfil, com si hi hagués un mirall i dibuixar-lo a l'inversa, com si fossin dos perfils que es toquessin amb la punta del nas. Després, hem pintant el fons de negre i semblava que hi hagués una copa dibuixada.

Mireu!

Després, hem fet el mateix, però amb formes diferents. És a dir, hem fet uns perfils totalment rectes, uns altres mesclant formes arrodonides amb formes rectes...

Després, la professora ens ha donat dos dibuixos on hi havia uns lliris. Havíem de pintar amb un retolador només el fons. Jo només he pogut fer-ne un perquè he marxat una hora abans per anar al curs de monitor. Hem sap greu haver-me de perdre sempre una hora de plàstica, perquè la classe d'avui m'ha agradat molt.