Dia 2

Al fons del mar hi ha...

Avui he arribat 5 minuts tard a classe perquè he anat corrents a comprar les ceres per pintar. Quan he entrat, tothom estava ja fent feina. M'he sentat i he preguntat què s'havia de fer avui. Tothom estava acabant uns cavalls que varen començar la sessió passada, quan jo vaig haver de marxar. Quan he vist que s'havia de fer, m'he quedat boca-badada. Sobretot perquè veia com ho feien els meus companys i tots estaven fent-ho genial. S'havia de copiar un dibuix que la professora ens havia de donar. Era un cavaller amb armadura a sobre d'un cavall. Sembla fàcil dit així, no? Doncs havíem de col·locar el dibuix a l'inrevés i començar a pintar pels peus del cavall fins arribar a dalt de tot. M'he estressat una mica. No em veia capaç de fer-ho. Confio poc en les meves capacitats artístiques. He començat a pintar i ho feia insegura i pintant molt fluixet per si m'equivocava. He vist com els meus companys també cometien errors, esborraven i tornaven a començar. Jo he fet el mateix i he decidit centrar-me i anar fent poc a poc, sense pressa i, sobretot, amb molta paciència. Tenia por de fer malament les proporcions o que hem quedés molt infantil.

Al final, m'he deixat anar i aquest ha estat el resultat:

Després, la professora ens ha dit que havíem de dibuixar el fons del mar amb peixos, però no havien de ser peixos convencionals, sinó que havíem d'imagiar que un peix s'havia menjat alguna cosa i que n'havia adaptat la forma. M'he bloquejat. No sabia què fer. Mirava el buit i anava pensant. Hi havia gent que tenia molta facilitat i anava fent molt depressa. Jo he tardat més, fins que m'he amollat i he començat a inventar. He dibuixat un peix-televisió, un peix-granera, un peix-senalló, etc. La veritat és que considero que m'ha quedat bastant lletjot, però bé... Almenys m'he divertit fent-ho i xerrant amb els companys. Ens inspiraven mútuament per dir-ho d'alguna manera. M'agrada aquesta classe perquè al final, sempre aconsegueix relaxar-me, tot i la pressió dels dibuixos. M'agrada perquè puc compartir amb els meus companys, alliberar-me, xerrar, riure... No és una classe com les altres...

Quan he acabat els peixets, que eren 15, la Carmen ens ha dit que havíem d'agafar el bloc i fer línes com vulguéssim, de manera que s'entrecreuessin, fessin diferents formes, etc. A continuació, amb les ceres, havíem d'anar pintant els buits.

Aquí us deixo el fons del mar, encara no he pogut acabar les formes de colorins!